PROPOSTA d'ÖLIVIAS per a ESCENES- AUDITORI Sota la direcció de Paula Errando
ÖLIVIAS presenta un nou treball en forma d’advertència horacular, "Després de tot, demà". Un recorregut en vers sobre les conseqüències irremisibles de la situació social i política actual.
L’àlbum dibuixa un arc narratiu al voltant de l’extinció, entesa com a conseqüència inevitable del moment social i polític actual. Un treball de caràcter crític i reflexiu que posa en diàleg versos de creació pròpia amb l’obra de poetes contemporanis com Guim Valls, a Pitó (2020), Maria Sevilla Paris, a Kalàixnikov (2017), Antònia Vicens, a Agafa la teva creu (2025), i versos extrets de la Poesia Completa de Blai Bonet (2014). A través d’aquestes veus, el disc construeix un espai sonor experimental.
“Després de tot, demà” estarà format per deu peces, presentades en dos treballs separats quirúrgicament. L’àlbum compta també amb les col·laboracions de Clara Fiol Dols, a la veu, i del duet Terrae, a les veus i percussions.
La composició i la producció, ambdues d’autoria pròpia, han estat treballades amb el propòsit que les deu peces funcionin com un únic recorregut sonor, concebut per ser escoltat, viscut i transmès com una única peça.
Després de tot, demà
és la partitura dramatúrgica sota la qual Paula Errando, investigarà
escènicament la idea d’extinció. Una extinció allunyada dels paisatges apocalíptics i els desastres més convulsius, sinó entesa com un estament social i polític del col·lapse progressiu de les formes més humanes. La proposta vol desplaçar el concert del seu format convencional i el seu objectiu és la creació d’un dispositiu escènic híbrid entre el concert, el recital i la instal·lació performativa on el públic sigui conduït per un recorregut perceptiu de l’exposició a la desaparició, amb la fi d’exposar què queda quan tot allò que reconeixem com a humà
desaparèix.
PROPOSTA ESCÈNICA
La peça estarà dividida en dos actes contraposats.
El blanc - Primer acte
Aquest primer espai serà un espai de reconeixement.
Una posada en escena crua, on el sistema operatiu d’un concert sigui reconeixible i asèptic.
Els elements de cablejat construiran un sistema nerviós automatitzat.
Fosc - Transició
El fosc simbolitzarà l'extinció.
L’espectador estarà en ceguesa absoluta i només existirà el so que de forma progessivament s’accentuarà cap a la part més electrònica i agressiva de l’espectacle Kalàixnikov de Maria Sevilla.
El negre - Segon acte
El espai blanc i cru haurà estat devorat pel negre.
Les Ölivias són presències anònimes, retalls.
Introducció de la rapsòde: La paraula com a fòssil.
Per trencar completament amb el codi de concert i portar-ho al recital. La paraula com a primer signe de vida després del col·lapse.
Les principals preguntes de partida són:
Com transita l’espectador d’un espai de lucidesa, exposició i control cap a la pèrdua absoluta de referències?
Què succeeix quan la paraula dita apareix dins d’un ecosistema dominat per l’electrònica i el processament del so?
Pot el so actuar com una força física capaç de transformar la percepció i l’arquitectura de l’espai?
Com podem escenificar la desaparició progressiva de la presència humana?
Pot la música sobreviure al cos que l’executa?
