Musica | Ölivia Musyk

SOBRE ÖLIVIA MUSYK

Ölivia Musyk és un projecte musical que neix el 2020 de la mà de la Clàudia Balletbó (veu) i la Isabel Archs (violí i piano) com una iniciativa dedicada a la creació de microprojectes que fusionen música i literatura. Són paraules musicades i composicions experimentals situades entre el clàssic i el mainstream íntim amb el sustent de les eines de postproducció electrònica i experimental. Com a característica els àlbums d’Ölivia Musyk s’estructuren en forma de triada: tres temes que formen una unitat conceptual d’arrel literària. La creació de microprojectes permet dotar de consciència i poliedricitat a l’estètica i al contingut dels projectes col·laborant amb diversos artistes d’altres disciplines.

El projecte d’Ölivia Musyk va veure la llum a la primavera del 2021 amb la primera part del seu treball primigeni. Aquest primer treball, “Antich Ventura- Clamare” consta de dues cares que giren entorn el dol i la pèrdua. La segona part del treball s'ha publicat durant la primavera del 2022 en format físic i digital sota el segell d’Amen Discos i Masanai.

El grup compta amb la complicitat de Borja Ruiz a la producció musical, Mariona Ibáñez Balletbó, Ignasi Àvila Padró al capdavant dels gràfics i Òscar Garrobé a la producció i creació de directe

Fotografia d'Elisabeth Mateu

LA CARA A “ANTICH VENTURA" és una tríada que neix de la necessitat de donar-li un sentit musical a la pèrdua i alhora és un homenatge a la iaia Irene; nena, mare i àvia de tots els mals d’ossos i canvis estacionals que s’han produït des del gener de 2017. Una primera part amb tres moviments que pensen i experimenten la mort des de la possibilitat de fer-ne brotar noves facultats de sentir i percebre.

“La mort i la primavera” és el primer moviment i sorgeix d’un llistat de flors trobades als llibres de Mercè Rodoreda. El segon moviment “Sepultura en re menor”, és una reinterpretació de la primera simfonia de Mahler, vestida d’un collage epistolar d’una néta a la seva àvia. “Ella tranquil·la”, el tercer i últim moviment d’aquesta tríada, es composa a partir de converses reals i imaginàries amb Irene Antich Ventura.

Les tres peces audiovisuals de continuïtat simbòlica que s’han elaborat per aquesta primera triada, han estat realitzades per l’equip de directors Gerard Vidal, Pau Cruanyes i Ignasi Àvila.

LA CARA B “CLAMARE” és el decurs d’Antich Ventura, tres peces que articulen la necessitat de prolongar l’adéu i, alhora, són un calidoscopi de les múltiples siluetes que pren el comiat en el folklore popular de les nostres carns.

La col·laboració és l’epicentre de la segona cara d’aquest treball. Al piano, violí i veu d’Ölivia Musyk s’hi sumen les melodies, lletres i idees de tres artistes de diferent bressol.

El primer moviment, “Encara ens surten flors” succeeix dins l’atmosfera astral de la pianista, productora i cantant Marina Herlop, un poema sobre el buit físic i emocional. “Prune” és el retrat musical de l’expressió més familiar del dolor, el plor. Al costat del cantautor The Bird Yellow conforma el segon moviment. “La xarranca”, el tercer moviment, posa llum sobre els paranys culturals que utilitzem per evadir innocentment tota noció de mort. Com un mar de veus, el duo de cant a cappella Tarta Relena deixa empremta en aquest joc musical.

Per aquesta darrera triada, hem emprès una campanya de micromecenatge per tal de poder finançar part del projecte i fer possible el format físic i audiovisual d’aquesta segona cara.